Lyrics:

Nascut entre Blanes i Cadaqués
Molt tocat per la Tramuntana
D'una sola cosa pot estar segur
Quan més vell més tocat de l'ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'Empordà.

Varen passar ampolles i anys
I en Sisset encara aguantava
Dormint la mona a la vora del Ter
Però ell mai no s'hi tirava

Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu i diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'Empordà.

Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu i diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'Empordà.

I quan veig la llum de l'alba
S'em treuen les ganes de marxar
Potser que avui no em suïcidi
Potser ho deixi fins demà,
fins demà, fins demà.