He vist un riu a parís
aprop de sa torre gris
he vist un paraigües esqueixat
tots es mecanismes
un home i sa dona aturats
conversen enterra amb un moix
sa dona desplega i desfà
tots es mecanismes
i plou un dia normal
sa gespa s´enverda i reviu
ell tira es paraigües espenyat
tots es mecanismes
i vola es pedaç ondulant
i com un insecte ferit
dins s´herba per sempre aturats
tots es mecanismes
tots es mecanismes...