Maduraven els blats Lestiu neixia Les roselles anaven tenyint Els camps; Li deien Soledat Rosó, Maria I amb un pom de flors anava Camí avall
Camí avall hi ha un revolt I ell lesperava Li deien Pere, Joan Lluís o Guillem La duran ses mans tallades Molt lluny de la seva gent
Camí avall Queden les flors Les anirà tapant La pols Que duu el vent
Però un dia els hi van dir: No cal que sembris Que enguany els vostres camps No han de dar blat Cal que per un fusell Canvieu larada. Camí avall de matí Sen va un soldat
Va cremar i va matar Mentre envellia Fins que un altre tirà Abans que ell; Lenterraren un bon dia En un pou amb daltres cent
Camí avall Sense un adéu Ningú no hi va posar una creu No calia
Ella va plorar per La mort de lhome I pels camps on no Hi creixia el blat Pel camí arribaran Unes mans joves Per eixugar els seus ulls I llaurar els camps
I altre cop naixeran Blats i roselles Cobrint les fèrtils tombes dels soldats: Mor un vell, dos infants neixen I tot perd lolor a cremat
Camí avall Un home mor Camí avall Queda un record Del passat
I avui madurem els blats Lestiu comença I les roselles van Tenyint els camps; Li diuen Soledat Rosó, Maria I amb un pom de flors va Camí avall