Lyrics:

Era el segle XIX
El seu nom Joan Serra
Bandoler per vocació
El seu mot: 'en Lapera'
Li agradava la sang
Ben fresca i ben nova
Per ferides brollant
I embrutint la roba
Se sentien cridar
A les víctimes boges
Per la por i el dolor
'Pietat, pietat!'
No em mateu!
Jo tinc dos fills i una esposa
Us daré tot mon diner
Però no em claveu eixa daga!
No em mateu!
Us demano per ma mare
Reseu l'últim 'crec en Déu'
Pietat, pietat!
I a poc a poc
Va clavant-li punyalades
El seu mot era 'en Lapera'
Bandoler per vocació
L'endemà
Davant la Verge del Carme
Hi ha un home que està pregant
De dos ciris encén la flama
I així
Per camins i muntanyes
Se senten els forts crits
De la gent que en 'Lapera' mata
No em mateu!
Jo tinc dos fills i una esposa
Us daré tot mon diner
Però no em claveu eixa daga!
No em mateu!
Us demano per ma mare
Reseu l'últim 'crec en Déu'
Pietat, pietat!
I altra cop
La Verge té una plegaria
I per l'ànima d'un mort
Dos ciris ja tenen flama
Però en Joan Serra
Avui ja no ha tingut sort
Dos soldats l'han agafat
I ara resta entre barrots
I tothom de bon matí
Veu la forca preparada
'En Lapera' dona un crit
Es la última plegaria
Quan jo sigui ben mort
I penjat de l'alta forca
I defalleixi mon cor
I m'aneu a posar a la fossa
Que algú resi una plegaria
Davant la Verge del Carme
I que dos ciris tinguin flama
Ningú ho va fer