Deixa passar el vent per les finestres del nord; Deixa passar el vent i que t'airegi tot el cor. Als quaderns antics que groguegen Pels racons: Negres ametllers i ensopits versos d'amor. Dolces tardes de setembre, Prop del final de l'estiu malferit; Els insectes que ens veiren junts, Com imbècils es comencen a morir. Deixa passar el vent, que s'endugui el teu dolor; Deixa que et recordi perfumada de claror. Deixa passar el vent, encara l'ànima al nord; Fresc i juganer, et farà un forat al cor. Quaderns antics i bromes de mal gust, Insectes dissecats. Quaderns antics i nosaltres també Ens comencem a morir. LyricWiki