Lyrics:

No podia faltar el vi damunt la taula
Una solemnitat, un ritu que venia
Des de la nit: el vi encenia la taula
Encenia la casa, encenia la vida

Una vella litúrgia el posava a la taula
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable
Encenia la sang, palpitava en els ulls
Una solemnitat, un ritu que venia
Des de la nit, la nit febril de la caverna
El vi begut, en casa, a l'hora de menjar
S'oficiava el vi, lentament i greument
Parle del vi dels pobres
El vi que ens feia forts

Un tros de ceba crua, un rosegó de pa
I un got de vi solemne
Parle del vi dels pobres
Begut solemnement, l'aliment de la còlera
El vi o sosteniment de l'afany o la ràbia
El vi de l'esperança, el vi dels sacrificis
L'esperança rompuda, plantar cara a la vida

Plantar cara a la vida