Un estómac cada volta més prim més encongit i delicat, etc... Unes despeses necessàries pel cap cada colp més: aspirines, calmants. Un cor més malaltís. Més cansat, quotidianes angoixes i patirs per notícies, per morts, per tot. Va bé senyors? Va bé? Una pell inclement marcada al viu dura i aspra. Una pell cicatriu. Uns ossos plens de reuma. Encarcarats. Una sang canviada a poc a poc ara ja no és sang bona. Mala sang! Uns ulls cansats de veure fàstics, bestieses. Imatges terrorífiques. Unes orelles sordes de sentir mentides. Paraules i sorolls. Va bé senyors? Va bé? Una boca mandrosa. Cansada. Amiga de les mans: Tapa't la boca! Un cervell desfet. Turmentat. Uns pulmons a mig gas. Destrossats. Una remor companya cada instant. Terrible, que m'empeny al combat. El darrer, el més fort, dia a dia. Un fetge com un bou: demanant la topada. I ara què senyors? Va bé? Va bé? I una esperança que no em deixa mai: Al capdavall morir-me content. LyricWiki