Lyrics:

Oh, que cansat estic de la meva covarda
Vella, tan salvatge terra
I com m'agradaria d'allunyar-me'n
Nord enllà, on diuen que la gent és neta
I noble, culta, rica, lliure
Desvetllada i feliç
Aleshores
A la congregació
Els germans dirien desaprovant
'Com l'ocell
Que deixa el niu
Així l'home que abandona el seu indret'
Mentre jo
Ja ben lluny
Em riuria
De la llei
I de l'antiga saviesa
D'aquest meu àrid poble
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort
Car soc també molt covard i salvatge
I estimo a més amb un desesperat dolor
Aquesta meva pobra
Bruta
Trista
Dissortada pàtria