Jo també he dormit a l'alba sota una olivera i em creia a resguard.
I he vist les nits fonent-se com tristes espelmes, dreceres enllà. He sentit els cants d'ocells a les branques i al vent, entre somnis i enganys. Però he tornat a sentir lenta una alba trencada coberta de dol i he viscut a mil empentes, perdut ja per sempre el somni esquinçat.
Quan dic les cançons manquen paraules, però, per cada tros d'hora passada, esperem l'esforç de tots els actes.