Lyrics:

I

Campanades a morts
Fan un crit per la guerra
Dels tres fills que han perdut
Les tres campanes negres

I el poble es recull
Quan el lament s'acosta
Ja són tres penes més
Que hem de dur a la memòria

Campanades a morts
Per les tres boques closes
Ai d'aquell trobador
Que oblidés les tres notes!

Qui ha tallat tot l'alè
D'aquests cossos tan joves
Sense cap més tresor
Que la raó dels que ploren?

Assassins de raons, de vides
Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
I que en la mort us persegueixin les nostres memòries

Campanades a morts
Fan un crit per la guerra
Dels tres fills que han perdut
Les tres campanes negres

II

Obriu-me el ventre
Pel seu repòs
Dels meus jardins
Porteu les millors flors

Per aquests homes
Caveu-me fons
I en el meu cos
Hi graveu el seu nom

Que cap oratge
Desvetllí el son
D'aquells que han mort
Sense tenir el cap cot

III

Disset anys només
I tu tan vell;
Gelós de la llum dels seus ulls
Has volgut tancar ses parpelles
Però no podràs, que tots guardem aquesta llum
I els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres

Disset anys només
I tu tan vell;
Envejós de tan jove bellesa
Has volgut esquinçar els seus membres
Però no podràs, que del seu cos tenim record
I cada nit aprendrem a estimar-lo

Disset anys només
I tu tan vell;
Impotent per l'amor que ell tenia
Li has donat la mort per companya
Però no podràs, que per allò que ell va estimar
El nostres cos sempre estarà en primavera

Disset anys només
I tu tan vell;
Envejós de tan jove bellesa
Has volgut esquinçar els seus membres
Però no podràs, que tots guardem aquesta llum
I els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres

IV

La misèria esdevingué poeta
I escrigué en els camps
En forma de trinxeres
I els homes anaren cap a elles
Cadascú fou un mot
Del victoriós poema