Ja fa temps que ningú et troba Al lloc on sempre vas habitar Però a la cambra encara volen Milions de lleis a mig inventar Al voltant del teu cervell, la vida gravita I tot cos obeeix la llei, la llei infinita Que lluny som dels temps feliços D´aquells dies d´escaire i compàs Tot era nou per nosaltres Era un descobriment a cada pas Isaac, Isaac Has tingut el teu temple, però no per sempre Avui t´ha crescut la barba El teu cabell s´ha tenyit de blanc T´has lliurat a la vagància Tu ja no ets l´arquitecte d´antany Sota el teu desert d´esguard la vida gravita Tot compleix igual que ahir la llei infinita Veient-te com et veig ara Qualsevol dirà que ets francmaçó El que és a mi no m´enganyes Els teus fills hem après la lliçó Isaac, Isaac Has tingut el teu temple, però no per sempre Avui l´home s´ha fet Déu I ningú no ho podria fer millor que ell Però hi ha folls que hi donen tombs Busquen sota les pedres Criden el teu nom Isaac, Isaac...