Jo no estimo la por, ni la vull per a demà No la vull per a avui, ni tampoc com a record; Que m'agrada els somrís D'un infant vora el mar I els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant
I si canto trist és perquè no puc Esborrar la por Dels meus pobres ulls
Jo no estimo la mort Ni el seu pas tan glaçat No la vull per a avui, ni tampoc com a record; Que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant Dóna vida a la mort A què l'han condemnat
I si canto trist és perquè no puc Oblidar la mort D'ignorats companys
Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat Tantes boques, tants clams, dient la veritat; Que jo m'estimo el cant De la gent del carrer Amb la força dels mots Arrelats en la raó
I si canto trist és per recordar Que no és així Des de fa tants anys