Just en el moment en que l'avis anava caient sense control I la gent xisclava Em va venir a la ment aquell clotet que et surt rient I la llargada infinita del del teu coll Els arbres s'anaven acostant r`pidament per la finestreta I encara que sembli inversemblant No estava trista havent tastat els teus petons Tot i el fum sortint dels alerons Just abans del cop damunt d'un camp de gira-sols I encapgalar dem` les portades Un fort cop de vent va redregar-nos bruscament I el capit` ens va saludar per l'inthrfon Sonaven ben lluny com de costum absurdament les ambul`ncies I encara que sembli inversemblant, A l'endem` ja me n'havia oblidat Del que val la pena de veritat LyricWiki