Asseguda al costat d'un llit estrany ella es mira D'una capsa cansada de guardar fotografies Les mirades d'uns nens que riuen, ben aferrats A una dona amb la fesomia que de seguir li is familiar. Cap al tard quan baix van arribant les visites Ella posa la r`dio forta i fa com qui ti amigues. El fill gran la trucaba, perr ara ella no hi sent; La petita amb tanta canalla no ti temps. Gent gran, Procura no fer nosa, Tirant amb poca cosa. Els reis els portaran per Nadal Reuma i soledat com cada any. Amoonada perquh no troba enlloc les sabatilles Pensa que necessita mis petons i menys pastilles. En veu alta recorda coses i parla amb ell Que l'escolta des de la vall del riu vermell. Gent gran, Procura no fer nosa, Tirant amb poca cosa. Els reis els portaran per Nadal Reuma i soledat com cada any. LyricWiki