Lyrics:

Les formigues que viuen sota la nevera,
Aquell pany de la porta que s'ha d'apariar,
Un tros de llonganissa que no era tan seca
I l'avms de correus que sempre arriba tard.
Flors de pl`stic marcides, antigues llibretes,
La llum quieta i vermella del contestador,
Una vella faldilla que t'anava estreta
I fa mis de vint dies que penja al balcs.
La torreta on plant`vem maria
I per dissimular
Un brot de camamilla,
Ara dorm avorrida
Plena de burilles
Que no cal regar.
No tornar`s. No tornar`s. No tornar`s.
Calaixets plens de fotos cruels que ens delaten,
Aquell prster d'Holanda que s'ha d'emmarcar,
Una tapa de w`ter que is sempre aixecada
I la pasta de dents seca i sense tapar.
Llibres vells plens de dedicatrries
Que ara fan tan de mal,
Mitjons bruts o pitjor,
Que han perdut la parella
I de pas amb ella
Tota utilitat.
No tornar`s. No tornar`s. No tornar`s.
LyricWiki