Por de parlar, De dir alguna cosa que no et pugui agradar, De deixar anar una altra mentida A la teva mida. Por de callar, Desant les paraules a qualsevol calaix, Per no deprimir-te o fer-te badallar, Saber quh rumies amb aquella mirada Que no si quh m'amaga. Por de dormir I que en despertar-me tot hagi canviat, Sense recordar quh ens fa viure plegats Com si fsssim estranys, De sentir la rutina rosegant-nos per dintre. Et veig, El sol s'amaga entre els teus cabells. Em sents, Aixeques la mirada I en aquell precms instant Tot is tan pl`cid i tan clar Que em vinen ganes de cridar Res no m 'espanta. Por de la por De sentir aquest p`nic tan subtil i tan boig De no ser capag de somriure Quan em dius que m'estimes LyricWiki