Fou un Vespre De Setembre tot Caminant Per l'herba on Em Van Sorprendre Les Fades per Primera vegada.
on Òlibes, Arbres I Abelles em Xiulaven A cau D'orella i L'herba jugant Entre Els Meus dits, em Despullava L'ànima A petons, m'estroncà Les Ferides i Em Va Escombrar La pols.
creu-Me, creu-Me Que Mai hi Hagué Més llum A Les Fosques del Meu Vell trencaclosques.
creu-Me Que Res no Enguixa Tantes esquerdes com Caminar Per L'herba...
per això torno Sovint Al Paratge on Es Fa Dolç l'oratge per Sentir A Venus A La Vora on La Vida s'olora, on La Pell Se M'enlaira I Jugo a La 'xarranca' Amb Set Núvols i l'herba pergunta Pels Amics i Per Les Orenetes Que han Fugit mentre Em Fa Pessigolles entre El Cor I Els dits.
creu-Me, creu-Me Que Mai hi Hagué Més llum A Les Fosques del Meu Vell trencaclosques.
creu-Me Que Res no Enguixa Tantes tantes Esquerdes com Caminar Per L'herba.