Lyrics:

Susanna té una casa enllà de la ribera
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre
I la nit amb ella és vostra
És mig boja i això us tempta
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,
De seguida us capta l'ona
Mira el riu i deixa entendre
Que ella té un amor per sempre
I voleu fer el camí amb ella
I sabeu que ella el fa a cegues
I sabeu que ella es confía, que el seu cos es dóna al vostre per no res.

I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua
Va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
De tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven
I va dir: 'Des d'ara, els homes
Mariners seran i amb barques aniran...'
Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre
Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam
I el camí que ell fa feu vostre
I voleu seguir-lo a cegues
Confieu potser per sempre
L'esperit d'ell mou el vostre com un cos

I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa
Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres
Mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra
I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure
Entremig d'escombraries i entremig de flors enceses
Com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen
I Susanna el mirall desa
I voleu fer el camí amb ella
I voleu seguir-la a cegues
Confieu potser per sempre
L'esperit seu ella ajusta al vostre cos