Lyrics:

Per la vella carretera
Entre esclats de llum i mel
Hi ha dos homes que caminen
Amb la fosca dintre seu.

No se saben ni es coneixen
Cadasc? amb el seu turment,
Fan cam? l'un cap a l'altre
Des d'angoixes diferents.

El mat? els enc?n el rostre
Tot solcat de solituds
I dins seu res no els ajuda
Per dre?ar el seu futur,

S?n dos homes que fan via
Mentre esperen que un atzar
Converteixi el seu silenci
En un gest de llibertat,

Ah, si aprenguessin a mirar-se,
Ah, si el coratge els empeny?s,

Ah, si trobessin el somriure
Ah, si el recel no els separ?s.

I els dos homes que caminen
No es veuran fins que un revolt
Els encari l'un a l'altre
I els acusi d'anar sols,

I ser? potser aleshores
Que aprendran secretament
Que una pena compartida
Mai no d?na tant turment.

Els moixons del cementiri
Han deixat de refilar,
El riu llisca entre les pedres
I tamb? alenteix el pas,

No hi ha c?rrecs ni margeres
Que no els vetllin cada instant,
Tots els arbres els contemplen
I ni el vent mou el fullam;

Ah, si es paressin i parlessin,
Ah, si el paisatge els fes companys

Ah, si la llum de les mirades
Ah, enllac?s les seves mans,

Quina meravella
Si un somriure els dibuix?s els llavis
I potser per sempre
Sapiguessin caminar plegats,
Quina meravella
Si un batec els fes m?s tendra l'?nim
Quina meravella
El coratge d'estimar

Quina meravella
Si l'atzar que els ha creuat les vides
Fos com la promesa
D'un nou temps vibrant i llumin?s,
Quina meravella
Si acceptar el gran joc de descobrir-se
Quina meravella
Conjur?s recels i por.

A la vella carretera
Res no acaba, tot reneix
I la vida ensenya un ritme
Sempre igual i diferent,

I els dos homes que la viuen
Tal vegada hauran apr?s
Que sols ells tenen la for?a
De mudar-la dintre seu

Ah, qu? descobriran en veure's,
Ah, amb quin gest s'acolliran

Ah, tant de bo que la tendresa
Ah, canvi?s el seu mirar,

Quina meravella
Si el ress? de l'alba a les muntanyes
Desvetll?s les notes
D'algun cant d'amor potser imprevist
Quina meravella
Si la for?a sempre desitjada
Quina meravella
Dibuix?s els seus destins

Quina meravella
Si el goig incert d'una tonada
En sab?ssim treure
La creixen?a que ens pot ser m?s bons
Quina meravella
Si el sender que el cor ens assenyala
Quina meravella
Sempre fos vial d'amor.

Quina meravella
Si de tant sentir-nos solidaris
Tots plegats pens?ssim
A guanyar el futur unint les mans
Quina meravella
Si la pau fos l'?nica eina f?cil
Quina meravella
Per aprendre a caminar.