Lyrics:

Nin non, Maria,
ma nina de cabells d'or.
Nin non..., petita
can?? del meu bressol.

I mentre tu somnies
la vida em duu de la m?,
per?, quan soneta tinga,
vindr? al teu costat.

I si mai el fred
d'un mat? d'hivern
t'acarona els llen?ols,
buscar? el llevant
el sol m?s radiant
perqu? escalfi el teu cos.

El gran lledoner
guardar? fullam
perqu? hi dormin ocells.
Si et desvetlla un joc,
omplirem d'estels
el teu sostre immens.

Nin non..., Maria,
ma nina de cabells d'or,
que, quan soneta tinga,
vindr? al teu bressol.

Dels tirabuixons,
te n'he de penjar estels
perqu? encisis els d?us,
i aix? engelosir
un dimoni expert
que et proposi els inferns.

Que sovint el cel
?s tirant a fred
per als teus somnis d'infant.
I cal escalfar
l'?vid pensament
amb calderes roents.

Ad?u..., Maria,
la vida em duu de la m?,
per?, quan soneta tinga,
vindr? al teu costat.