Lyrics:

S? pel antic oracles
que ets com un escull jove i valent
i que en els teus cabells d'algues
i curculles
jo aprendr? els camins tan dif?cils
del vent.

Que el teu pit contra la mar,
que els teus ulls contra la llum
s?n nom?s el senyal de la teva
primavera
i que encara no tens por del teu
orgull.

Jo, adorador de les branques
d'olivera
captiu dels ragis del sol,
amb una magrana d'estels com ?nic
present, vinc a tu
i despullo el meu pit per
encadenar-lo al teu.

Astre d'amor
mestre de la llum,
llavi rogent d'alba en toc,
per qui amb afany visc i s?c.

I ?s que tant, tant val la vida
que el cor meu, teu, no sap viure
tot veient que tant, tant curta
la seva mida ?s.

I ?s aix?, s?, dol i fira,
per? no tens, tinc, millor amiga
que aquest fil fi que embasta
un espai i un temps tan breu.

Omplo el got de vi amb la llum
d'un sol naixent
per tants amics que vindran
a enjoiar el nostre present.
Bec pel seu dest?, que els hi sigui
gener?s,
perqu? floreixin en ells somnis
que tu i jo avui sembrem.

I ?s que tant, tant val la vida
que el cor teu, meu, no sap viure
tot veient que tant, tant curta
la seva mida ?s.

Si ?s un joc, goig i aventura,
si ?s un plany, guany per a la lluita
i un al? ple que ens empeny fins
al darrer anhel.

Omplo el got de vi amb la llum
d'un sol ponent
per tants amics ara absents que
van senyalant el cam?.
Bec pel seu ahir, pel coratge
del seu gest,
Que el riure net dels infants
faci el seu rep?s ben feli?!