Lyrics:

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un prop?sit que no dic
i em poso a apeda?ar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg cam? d'angoixa i de silencis.
I som on som; m?s val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i ren?ncies
en qu? els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'hist?ria
concreta que ens pertoca, i un min?scul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadasc? es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot est? per fer i tot ?s possible.

1

Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l'espai concret d'ara mateix, l'espai
en qu? no hi ha cap mena de sorpresa
i tot ?s vell, i trist, i necessari.

Vam girar full temps ha, i alguns s'entesten
a llegir encara la mateixa plana.

2

Potser el secret ?s que no hi ha secret
i aquest cam? l'hem fet tantes vegades
que ja ning? no se'n sorpr?n; potser
caldria que trenqu?ssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgir?s la hist?ria.

Potser, tamb?, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l'?s que cal; qui sap!

3

Molt lentament giravolta la s?nia
i passen anys, o segles, fins que l'aigua
s'enfila al cim m?s alt i, gloriosa,
proclama la claror per tots els ?mbits.
Molt lentament davallen aleshores
els cat?fols per recollir m?s aigua.

Aix? s'escriu la hist?ria. Saber-ho
no pot sobtar ni decebre ning?.

4

Massa sovint girem els ulls encara
i el gest traeix angoixa i defallences.
L'enyor, vora?, ens xucla la mirada
i ens gela el moll del sentiment. De totes
les solituds, aquesta ?s la m?s fosca,
la m?s fero?, i persistent, i amarga.

Conv? saber-ho i conv?, d'altra banda,
pensar el futur llumin?s i possible.

5

?Qui sin? tots -i cadasc? per torna-
podem crear des d'aquest l?mits d'ara
l'?mbit de llum on tots els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota veu ressoni?
P?blicament i amb tota llei d'indicis.

Serem all? que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica.

6

Ni llocs ni noms ni espai suficient
per replantar l'arbreda, ni cap riu
que remunti el seu curs i ens alci el cos
per damunt de l'oblit. Tots sabem b?
que no hi ha camp obert per cap retorn
ni solc en mar a l'hora del perill.

Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud.

7

Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta, en l'espai
de temps que alg? permetr? que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.

Tot aix? junt, i m?s, ha de donar-nos
l'aplom secret, la claredat volguda.

8

En clau de temps i amb molt de patiment.
Vet ac? com podem guanyar el combat
que de fa tant de temps lliurem, intr?pids.
En clau de temps i potser en solitud,
acumulant en cadasc? la for?a
de tots plegats i projectant-la enfora.

Solc rera solc per mar de cada dia,
pas rera pas amb voluntat d'aurora.

9

Ni cap llevant luxuri?s, ni cap
ponent solemne. M?s ens cal saber
que no hi ha grans misteris, ni un ocell
d'ales immenses que ens empari; res
d'all? que tants de cops han proclamat
amb veu mesella foscos endevins.

Posem la m? damunt la m? i els anys
conferiran duresa a cada gest.

10

Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns ?mbits, d'uns projectes
en qu? ens v?iem tots junts cr?ixer i combatre.
I ara, ?quin fosc ref?s, quina peresa
malmet l'impuls de renovada f?ria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frond?s.

11

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc. La pell d'aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la hist?ria.