Lyrics:

Neixen els astres
amb el teu primer batec de cor.
Neixen les albes
quan amb els teus ulls obres la llum.
Aix? tens, aix? s?c
de tant poc, al? immens.

Perqu? de nit caces estels
enamorant dofins amb mirallets
al mat? t'entristeix veure
el teu sostre desert.

Perqu? a recer d'una gavina amiga
escrius pel cel la llibertat del vol
sents que aquests tra? l'han esborrat
dels carrers del teu m?n.

Hi ha una aurora de geranis
en el ventre de la mar,
tens la vela blanca hissada
fa tants segles.

Perqu? en el gest de l'univers
aprens la frevolesa del teu cos,
oblides que l'univers ?s nom?s si tu ets.

Perqu? sents com la vella dama dansa
ets gener?s esperant l'?ltim pas
sabent que nom?s ser?s en all?
que els altres guardin de tu.

Hi ha un volc? d'escuma blanca
que als vaixells serveix de far,
el nodreixen els teus somnis fa tants segles.

Neixen els astres amb el primer
batec del teu cor.
Neixen les albes quan obres la llum
amb els teus ulls.
Neix la primavera per al goig
del teu cos.
Neixen les roses perqu? els teus dits
empaiten colors.
Aix? tens, aix? s?c,
al? immens, i tan poc!

Per si ve la nit al teu cor
pots trobar estels en els ulls
del carrer,
descobrir en la solitud
que nom?s ets si els altres poden ser
aprendre a fer un niu amb les mans
per unes mans sense gest
ni escalfor,
trobar en el coratge tendresa
i en la humilitat fermesa,

Neixen els astres...