Lyrics:

I la lluna, que passava
entre un n?vol i el xiprer,
una ll?grima vessava al mar ser?.

Quan l'infant que la mirava,
somniant-la un fanalet,
va sentir el murmuri p?l?lid
d'un lament:

'La pobresa... mai...
la pobresa... mai!'

'En el meu vogar celeste
m'ha obsedit el seu atzur
i mestrejo la penombra per als seus ulls,

que la llum no els escarneixi
amb llur propi desesper
precisant perfils al fred, la fam,...

La pobresa... la vergonya...'

'Ser? c?mplice en l'angoixa,
confident d'anhels nocturns
i confort del seus rancors en la quietud.

Ser? al? per a la revolta,
ser? empar dels seus recels
i mirall del seu despit per l'univers,

la pobresa... mai!'

I la lluna, que passava
entre els segles i els teus ulls
una ll?grima vessava per...