Gira la roda del temps per la for?a del vent de les ?nimes soles.
Gira, mentre seguirem demanant a un estel la mateixa resposta.
Com si no conegu?ssim els senyals que ens diuen la justa mesura superba i absurda d'aquesta exist?ncia.
Gira, per? a Roda de Ter hi tinc un amor secret que porta el nom del meu ?ngel.
Gira la roda del temps, i en el fr?gil vaiv? que la vida comporta
dubtes de si encara vas o si ja nom?s vens en el ball de les ones.
Com si no fossin clars tots aquests fars que escriuen la mida tan curta que no ?s ni una excusa per al nostre viatge.
Gira la roda del temps i s'acosta silent el moment de les ombres,
sabent la dansa dels morts farem l'?ltim esfor? per al darrer aprenentatge.
I si no fos absurd el m?s enll? seur?em rera la finestra, mirant el capvespre amb les mans lla?ades per dir-nos aquell ad?u que sempre ens va negar el temps mentre deix?vem l'escola.