Lyrics:

Sento el gemec de l'ocell
que canta a la gàbia,
sento el crit darrer del pres
que la mort reclama.

I fins avui ni tu ni jo hem après
que això també és una tonada.

Vaig conèixer un home gran
envellit de ràbia;
tant sentir el mateix xisclar
de portes que es tanquen!

I fins avui ni tu ni jo hem après
que això també és una tonada.

Però ara ens cal seguir endavant
amb la veu, sinó amb les mans,
que hem volgut canviar les coses
amb quatre paraules buides,
i altrament hi han mil ferides
que deixem que es tanquin soles.

Quan la veu d'un poble es perd
i acceptem les causes,
tant com diem sobre el demés
i ens traïm nosaltres.

I fins avui ni tu ni jo hem après
que això també és una tonada.