Lyrics:

Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir,
quatre retalls de somni
que els anys no han envellit
fan carrera d'amors clandestins, segles,
mentre els seus ulls inquiets vetllen
amb el gest sempre a punt per fugir.

S?n la puta Llibertat
i la puta Germanor
que per les cantonades
donen de franc l'amor,
han vingut fins aqu? rodant m?n, pobres,
a la ciutat exultant, soles,
a buscar vells amants, nous amics.

Per? qui s?n
aquesta gent que fatxendeja tant,
cap on van
mostrant el cos tan bell com agressiu.

Ens diuen que ells s?n els atletes
que ens fan senyals d'un dem? molt m?s feli?,
per? de l'enll? del temps
no els recordem fent l'amor en els nostre llits.

No s?n ells els qui esperem...

Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir,
la gent senzilla busca
l'escalfor de seu pit
i entre els pobres llen?ols hi faran festa,
cossos humils que inventant gestes
es converteixen en d?us de la nit.

Ballen junts la puta Cultura
i el xapero Benestar,
en la nit t?bia es gronxen
obrint un m?gic vals,
que per ells tot el m?n ?s un sol ritme,
plens d'orgull revoltat viuen
conjurant el futur amb les mans.

Per? vindran
els nostres atletes que esperem fa temps
i ompliran
l'ample horitz? amb llum de dignitat.

Atletes de la pau, de les idees,
atletes del somni d'un m?n millor,
atletes del cor fratern, dels sentiments,
atletes del gest bondad?s.

Aquests s?n els qui esperem!

Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat ja s'ha adormit,
les quatre meuques soles
saluden el mat?
i a pas lent fan cam? cap el nou dia
mentre al fons dels seus ulls brilla
la llum que les ha dut fins aqu?.

Un pont de mar blava,
l'ombra dels d?us ran de l'aigua,
torn?veu de misteris,
port de vents i de calmes.